Qui no recorda el “kalise per a tots” d’Iniesta publicitant la marca de gelats o de Messi a l’anunci de les papes de Lay`s . O sense anar més lluny, a la tardor vèiem com Aitana treia el “McAitana” resultat de la col·laboració amb McDonald’s. Aquesta estratègia de màrqueting es coneix com a “famous order”, prèviament feta per famosos de la talla de Travis Scott o J Balvin. Tot i que la campanya va ser un èxit de vendes, en poc temps es va fer trending topic a twitter i les crítiques no van trigar a venir: “Fomentant el menjar escombraries, que t’aprofiti el que t’han pagat” o “és clar que sí, fent campanya de menjar escombraries” o “no saben com captar gent, per seguir consumint ingestes de menjar insà” escrivien alguns usuaris.
Igual va passar amb la pizza que va crear el famosíssim youtuber i streamer Ibai Llanos amb els integrants d’Ibailand (Raven, BarbeQ Werlyb i Ander), consagrada com “La més dura”. Aquesta pizza es va poder degustar fins al setembre de l’any passat a tots els restaurants de la cadena. Tal va ser l’èxit que es va posicionar al top 3 de més demanades de tota la web. De la mateixa manera que a les campanades d’aquest any que Ibai va protagonitzar amb Juan Ramón García a través del seu canal de Twitch i en què es van veure marques de menjar tan conegudes com Grefusa o Pepsi. Amb aquest patrocini, el programa va tenir un abast de més de mig milió de persones.
Però aquesta mena de campanyes o anuncis tenen els dies comptats, com ja anunciava Alberto Garzón, el ministre de Consum, l’octubre de l’any passat. Amb les seves intencions de restringir la publicitat daliments i begudes dirigides a menors pretén eliminar aquest tipus de publicitat. Com a novetat ha inclòs els youtubers, influencers i altres persones de “rellevància o notorietat pública”, que no podran aparèixer en anuncis d’alimentació dirigida per a joves, fins i tot si es tracta d’aliments sans.
Quan, als canals de televisió, s’emeten programes per als nens, s’anomenen “adreçats al públic infantil”. Per la seva banda, els programes generalistes es refereixen a una audiència superior al 25% de públic infantil. També hi ha sales d’exhibició cinematogràfica a les sessions qualificades com a “recomanades per a la infància” o “apta per a tots els públics”, premsa en seccions adreçades a menors de 16 anys i revistes infantils, pàgines webs, aplicacions i xarxes socials.
El ministre va titllar d’“insuficient” el sistema vigent de l’anomenat Codi PAOS, present des del 2005 i revisat per darrera vegada l’any 2012, fa gairebé una dècada. Regula la publicitat d’aliments adreçats a menors de 12 anys en els formats tradicionals com ara la televisió, la ràdio o premsa i menors de 15 anys via internet. Però en cap de les versions del codi restringeix la publicitat de productes que superin uns “perfils nutricionals” per portar una vida equilibrada i saludable.
El projecte de llei es recolza en les xifres d’obesitat preocupants. Les darreres dades de l’OMS afirmen que des del 1975 l’obesitat gairebé s’ha triplicat a tot el món, a més, el 2016 més de 1900 milions d’adults tenia sobrepès i 650 milions eren obesos. D’aquesta manera, s’estableix que el 39% de la població mundial pateix excés de pes.
A Espanya, l’Enquesta Europea de Salut del 2020, va assenyalar que hi ha un 16.5% d’homes que pateixen obesitat, davant d’un 15.5% de dones. En el cas del sobrepès, el 44,9% d’homes espanyols el pateixen i el 30,6% de les dones no estan en normopès.
L’Enquesta Nacional de Salut Espanyola (ENSE) del 2017, en nens i nenes d’edats compreses de 2 a 17 anys, el conjunt de sobrepès i d’obesitat era de 28,5%, pràcticament un 30% de la població infantil.
L’estudi Aladino (Alimentació, Activitat física, Desenvolupament Infantil i Obesitat) del 2011 realitzat a escolars de 6 a 9 anys va assenyalar que el 44,5% patien excés de pes. Quatre anys més tard, la xifra va baixar fins a un 41,3%. Tot i això, a l’últim estudi Aladino elaborat el 2019 la prevalença d’obesitat és d’un 17,3% i el sobrepès d’un 23,3%. També va destacar que l’excés de pes afectava més els sectors vulnerables de la població, i el percentatge d’obesitat era el doble en les famílies amb ingressos més baixos.
L’alta prevalença d’obesitat i sobrepès generen a l’any una elevada despesa al sistema sanitari, sobretot amb els costos per al tractament de malalties conseqüents de l’obesitat com són la diabetis, la hipertensió, les malalties cardiovasculars, etc. La World Obesity Federation calcula que els costos, tant de forma directa com d’atenció mèdica o indirecta com és l’absentisme laboral, associats amb l’obesitat són de 25.136 milions d’euros, cosa que es resumeix en un 2,1 del Producte Interior Brut ( PIB) i una despesa per càpita del 537 euros durant l’any 2019.
L’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics) recalca que un 9,7% del pressupost sanitari s’adreça als problemes derivats de l’obesitat. Aquest és un percentatge molt més alt que la mitjana de la Unió Europea. Tot això es podria prevenir amb la implantació d?unes polítiques públiques que ajudin a portar uns hàbits de vida més saludables, recalca l?OMS.
El nou Reial decret persegueix la prohibició de la publicitat adreçada al públic infantil d’aliments i begudes que sobrepassin les quantitats d’alguns nutrients relacionats amb un impacte negatiu sobre la base d’un model de perfils nutricionals de l’OMS.
Els productes afectats es divideixen en cinc categories i no podran ser publicitats a menors en cap cas. La primera es refereix a la xocolata i productes de confiteria, barretes energètiques, cobertures dolces i postres (inclou barretes de cereals). La segona categoria es refereix a pastissos, galetes dolces i pastisseria; altres productes de pastisseria, i pólvores per preparar-los. Finalment, les tres darreres fan referència a sucs, begudes energètiques i gelats.
En altres productes com aperitius salats (inclouen fruits secs), cereals d’esmorzar o iogurts, s’establiran límits per a cadascun d’ells en base al contingut de nutrients per 100 grams i es podran anunciar sempre que els greixos totals i saturats, el sucre total i afegit i els nivells de sal siguin inferiors als límits establerts.
Només hi ha dues categories que estaran permeses sense cap restricció: la carn fresca i congelada, les aus, peixos i similars (ous) i la fruita, hortalisses fresques i congelades, i llegums.
Aquesta decisió no ha agradat a l’Associació Espanyola d’Anunciants (aea) ia la Federació Espanyola d’Indústries d’Alimentació i Begudes (FIAB), que davant l’anunci de la nova regulació per part del ministeri va emetre un comunicat on aclaria que estava treballant a la nova regulació el codi PAOS. A més, la indústria d’alimentació i de begudes havia reduït de manera voluntària el 75% de la publicitat adreçada al públic infantil. Això suposa que, a causa de la pandèmia Covid-19, les inversions publicitàries estan greument afectades i la seva recuperació és molt complicada.
També hi ha hagut queixes de mares i pares a les xarxes socials com twitter: “Els pares som els encarregats de la compra a casa. Deixin de prohibir. Més polítiques de foment de l’esport i de conciliació i menys prohibir i estigmatitzar el menjar. Després ens queixem de trastorns de l’alimentació, la salut mental…”
Garzón, el ministre de consum, recorda que aquest marc regulador que vol implantar és molt similar als que ja existeixen a països veïns com el Regne Unit, que va ser el primer país a incorporar restriccions utilitzant perfils nutricionals de la FSA (Food Standards Agency). De la mateixa manera han fet altres països com Dinamarca (2008) o Irlanda (2009). El més recent ha estat Portugal que, el 2019, va limitar la publicitat adreçada a menors de 16 anys en productes amb alts percentatges de sal, sucre, àcids grassos saturats i trans, basat en les recomanacions de l’OMS i de la Unió Europea.
Una altra mesura que el Ministeri de Consum vol aprovar malgrat l’oposició de la indústria alimentària i el Ministeri d’Agricultura (PSOE) és el suport al Nutriscore, que classifica els aliments en 5 categories emprant un logo que inclou una lletra i un color que va de l’A (verd fosc) a l’E (taronja fosc) i entre ells hi ha la B (verd clar), la C (groc) i la D (taronja). El logotip A (verd fosc) indica millor qualitat nutricional i el logotip E (taronja fosc) pitjor qualitat nutricional. Algunes empreses ja ho apliquen voluntàriament.
Finalment, en relació amb el règim sancionador, l’esborrany se cenyeix a la Llei 1//2011 de 5 de juliol, sobre seguretat alimentària i nutrició, les infraccions molt greus en matèria de nutrició poden comportar sancions de fins a 60.000 euros.
Va romandre obert fins al 29 de març un tràmit d’audiència que va permetre enviar propostes per al Reial decret sobre regulació de publicitat d’aliments i begudes adreçades al públic infantil.
Entitats esmentades a l’article.
Foto: Pexels. Foto de niño sonriendo. Licencia CC
Autora:
Iría Caiya Martinez Otero (Graduda en Nutrición Humana y Dietética)