L’etiqueta que acompanya un aliment, a més de proporcionar al consumidor la informació nutricional del producte, és un dels mitjans de control de la seguretat dels aliments més efectiu, i malgrat que ha de ser llegible, comprensible, indeleble i fàcilment visible, avui dia encara es detecten nombrosos errors a l’etiquetatge de productes a Espanya i també dins i fora de les fronteres europees.
Aquests errors són els primers causants de la retirada o paralització temporal d’aliments a l’àmbit comercial. Podem accedir a aquestes dades recollides a RASFF (Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos de la Unió Europea) eina de tecnologies de la informació concebuda fa 4 dècades per intercanviar ràpidament informació entre les autoritats nacionals sobre els riscos per a la salut relacionats amb els aliments i els pinsos.
L‟etiquetatge d‟un producte dedicat al consum ha d‟estar legislat per evitar posar la salut dels consumidors en risc. La manca d’una legislació adequada en un aliment pot suposar la retirada del producte del mercat amb la consegüent pèrdua econòmica per a l’empresa i el dany en la reputació, a més d’estar acompanyada de sancions de l’Administració pública.
A nivell europeu la norma més important que regula l’etiquetatge dels aliments és el Reglament 1169/2011 sobre la informació alimentària facilitada al consumidor (que sol ser principalment a través de les etiquetes, però també en anuncis publicitaris, missatges a la web…).
El Real Decret 1334/1999, de 31 de julio, pel qual s’aprova la Norma general d’etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris va incorporar diferents Directives Comunitàries des de l’any 1979, havent estat modificat diverses vegades.
Com ha de ser un etiquetatge correcte?
L’etiqueta que acompanya un producte ha de ser clara, llegible i visible, així es facilitarà que la informació que conté no indueixi a confusions.
Induir a error el consumidor a través de l’etiquetatge, per exemple, atribuint a l’aliment propietats que no posseeix o insinuant que l’aliment posseeix unes característiques especials (diferenciant-lo així de productes similars) són les dues farses més comunes.
Per això, el contingut ha d’aparèixer de manera clara i comprensible. La informació ha de ser precisa i accessible per a qualsevol consumidor possible.
Un altre error comú en aquests productes és el que fa referència a dates a les etiquetes, tant de caducitat, data de consum preferent, data de congelació, oa l’hora d’aclarir les primeres congelacions de productes com a carns i les instruccions per oferir la major seguretat possible a l’hora del consum.
A través del Reglament 1169/2011, s’introdueix un etiquetatge obligatori sobre informació nutricional per a la majoria dels aliments transformats. Els elements per declarar de forma obligatòria a l’etiquetatge nutricional són: el valor energètic, els greixos, els greixos saturats, els hidrats de carboni, els sucres, les proteïnes i la sal; tots aquests elements hauran de presentar-se al mateix camp visual.
A més, la Comissió Europea planeja acompanyar l’apartat dedicat als greixos amb la informació referent als àcids grassos trans en un termini de 3 anys, i es pot afegir de manera voluntària referències a àcids grassos monoinsaturats i poliinsaturats, polialcohols, midó, fibra alimentària , vitamines o minerals. També gràcies a la darrera regularització es permet afegir simbologia que sigui comprensible per indicar el valor energètic i les quantitats dels nutrients utilitzant altres formes d’expressió, com ara nutri-score o sistemes de semàfors.
La mida de producte també influeix en l’etiquetatge, ja que en cas que sigui menor de 25 cm², la informació nutricional no serà obligatòria, i si la superfície més gran sigui inferior a 10 cm², tampoc no cal incorporar-hi ni la informació nutricional , ni la llista dingredients.
Tot i això, el nom de l’aliment, la presència de possibles al·lèrgens, la quantitat neta i la data de durada mínima s’hauran d’indicar sempre, independentment de la mida del paquet si el producte està envasat.
Autora: Irene Moral Hermida (Dietista-Nutricionista)
Bibliografia:
Norma general de l’etiquetado:
https://www.aesan.gob.es/AECOSAN/web/seguridad_alimentaria/subdetalle/norma_general_etiquetado.htm
Informacio alimentària facilitada al consumidor
https://www.aesan.gob.es/AECOSAN/web/seguridad_alimentaria/subdetalle/futura_legislacion.htm