Avui dia a Espanya, més de 270.000 avis viuen en residències de gent gran i molts són persones dependents. Les residències de gent gran són una gran opció a valorar per a aquelles persones de certa edat que necessiten cert grau de dependència i més cura. En aquests centres, se’ls ofereix atenció i serveis que en molts casos serien difícils d’obtenir. Uns dels serveis que primer es pregunten a qualsevol centre sol ser sobre el “menjar” i per això, per millorar l’estada i la salut dels residents, l’alimentació és clau i cal tenir-la en compte.
La vellesa és un procés natural que tots experimentem en algun moment de la nostra vida. Això dóna lloc a canvis a nivell corporal, modificant les reserves de greix i múscul. A més, els ancians solen tenir més predisposició al desenvolupament de patologies. Per exemple, molts tenen diabetis, hipertensió o colesterol, ia això se li sumen problemes de masticació o de digestions pesades. Altres solen patir problemes mentals, malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer. Moltes vegades, una correcta alimentació pot ajudar a disminuir els símptomes de la malaltia, retardar-ne el deteriorament o els efectes secundaris de la medicació. Així, millora la qualitat de vida. autonomia dels ancians i fins i tot l’estat d’ànim.
L’oferta gastronòmica i els menús oferts a les residències de gent gran s’han d’adaptar als gustos dels residents, però a més a més cobrir les necessitats nutricionals. Per això, a l’hora de la planificació dels menús els dietistes nutricionistes han de tenir en compte els gustos i les peculiaritats de cada centre per al desenvolupament del menú basal, el qual es generaran la resta dels menús. D’aquesta manera, s’elaboren menús per a: diabètics, hipolipídics, fàcil masticació, protecció renal, texturitzats, triturats…
Atès que tenir cura de l’alimentació és un factor clau a les residències de la gent gran, és bàsica i imprescindible la figura dietista-nutricionista a la unitat mèdica del centre. Tot i això, la seva presència no és obligatòria i en moltes residències de gent gran no apareix la figura de l’especialista de l’alimentació. Per tant, encara que no és obligatori, hi ha una exigència de les autoritats i dels familiars de residents que els menús estiguin supervisats per un dietista-nutricionista.
Hi ha dues vies de treball en què són molt útils els dietistes nutricionistes a les residències de gent gran. Primer com a suport a cuina ajudant a: revisar i crear dietes, elaboració de fitxes tècniques, poden optimitzar els processos de producció de cuina reduint els costos de producció, emmagatzematge de matèries primeres i les deixalles, centres de la seguretat alimentària del centre. Segon participant en la valoració de l’estat nutricional dels residents i contribuir amb els seus coneixements al tractament dels pacients que estiguis en risc de desnutrició. En definitiva, els dietistes-nutricionistes poden aportar qualitat al funcionament del centre i són clau per al tractament i lluita de la desnutrició i sarcopènia a les residències de gent gran.
Bibliografia consultada:
La alimentación en las personas mayores. Generalitat de Catalunya
Autora:
Sophie Bernard (Dietista-Nutricionista y Farmacéutica)